miércoles, 29 de noviembre de 2006

LA POSTMODERNITAT DE L'HOME I EL PA BIMBO


Com és pot definir l'home post-modern?¿ un sér ple de contradiccions i alienat per la societat neolliberal imperant?¿
Crec que amb la màxima: "La post-modernitat de l'home es reflexa amb el pà BimBo Sin Corteza", ho recull prou bé.

O sigui, un bon dia, l'home contemporani, mitjançant les seves collites de blat, va crear el pà com a aliment, tota una revolució alimentaria. A mitjans del segle XX, l'home modern, ja acomodat en el capitalisme i en la societat de consum, es cansa de les suposades "dificultats" de menjar pà com poden ser, la crosta dura, el format poc pràctic, ect.... I crea el mític pà Bimbo (o pà de motlle), per així no haver de preocupar-se de tallar-lo, anar fins a un forn, ect...

Finalment, arrivant al segle XXI, ens trobem amb la figura de l'home post-modern, una expresió de l'home modern portada a l'extrem, on aquest ja viu absolutament acomodat en una societat de consum de masses. En un mon on la televisió actua com a arma de control massiu, i marca el dia a dia de la societat. Aquesta última figura de l'home inventa el pà BimBo sin Corteza, amb l'objectiu de no haver ni de tallar els laterals marrons mítics d'aquest producte.

Això és la cursa per l'evolució, qui no s'adapti s'extingirà!! Doncs la veritat, si aquest és el camí, pareu el món que jo baixo!!
(Ho sento per l'atavalada mental, portava uns dies donat-l'hi voltes).

Film que reflexa la psot-modernitat de l'home: BLADE RUNNER.

Gràcies.

lunes, 27 de noviembre de 2006

ÉS UN GOS EDUCAT



Com em va dir algú "diferent" , el Bruno és un gos educat.
Company de batalles i de llargues nits de programació basura, si voleu saber algo de mi, només heu de parlar amb ell. Us asseguro que sap parlar, és més humà que molts de nosaltres.

domingo, 26 de noviembre de 2006

PAELLADA TÒXICA



Vaia coctail! Tots els colegas de ressaca, 2 molt bons cuiners, la llibertat d'un bon parc, camaderia, musiquilla, i tot això amanit amb un bon lubricant social, vi i Whisky!

En aquest cas, una imatge val més que mil paraules......







Aquesta última foto pot resumir bastant el que va ser el dia:

miércoles, 15 de noviembre de 2006

BERLIN DESFETISME 2006

Com no podia ser d'una altre manera, una de les meves primeres entrades al blog ha de ser un tribut a la ciutat on un pot perdres(en tots els sentits) tornant de festa durant un dia i mig, i acavar arrivant al seu destí sa i estalvi!

Aquest passat agost a Berlin va ser cultura/contracultura, desface, arquitectura, Birra, metro(molt metro), dormir, atrapar-se, el paa , bbq's, malnutrició i un llarg ect... I si a sobre d'això tens el Domi que t'acull al seu zulo encara es més fi.



Foto1: Bici desface comprada a un okupa per 22 euros.
Foto2: Possible atrapada post-panorama.

DIÒGENES TAMBÉ ESCRIURIA UN BLOG


Es en "Diògens", l'equivalent a Diògenes en la societat actual.


Diògenes va ser un petat de la Grecia clàssica, que es va passar tota la seva vida tancat en una bota de vi, on només prenia el sol i menjava.
Va anar fen-se famos entre la societat Grega, la gent en parlava. Un bon dia les veus van arrivar a Alexandre el Gran (diria). Aquest va anar a trobar-se amb Diògenes, un cop davant seu Alexandre li va preguntar sobre el perque de tot plegat, Diògenes li va respondre que siusplau s'apartes que li tapava el solet i no estava del tot bé (...).
De tot això, els que la palpaven a l'época, van dir que es tractava d'un nou current filosòfic, l'escepticisme. Així aquell desfet va aconseguir fer-se més famos que el Fabià, i extendre la seva atrapada per tot arreu.

Avui en dia, la nostre societat s'hagués menjat a diògenes i segurament estaria a la plaça del MACBA fent Xibecs i durmint en caixers o bé mort de sobredosi. Quanta ironía..........

Quadre sobre Diògenes de la Grècia Clàssica.

Gràcies al Sergi per la GRAN adaptació que m'ha fet del Diògens! http://segaboo.blogspot.com